Pages - Menu

Popular Posts

dilluns, 22 d’agost de 2016

Ermassets a la OOCUP (Slovenija) i BUBOCUP (Croatia) 2016

Ermassets a la OOCUP  (Slovenija) i BUBOCUP (Croatia) 2016
Arriba l’estiu i l’orientació es disfruta en formats de varis dies. Es el moment de les competicions més importants a nivell internacional com els mundials en diferents categories i també multitud de copes i tornejos.
Desprès dels 5 dies d’Espanya a Sòria (veure crònica anterior), un petit grup d’Ermassets orientadors viatgem a uns dels països que més ens fascinen a tots els nivells: Eslovènia. El petit país del nord dels Balcans es un petit paradís on trobar  tot el millor pels amants de les activitats a la natura: te rius de color esmaragda, valls precioses, alta muntanya, paisatges increïbles... i una de les competicions més valorades del calendari orientador, amb mapes de gran qualitat, tècnics i diferents del que podem gaudir aquí. Es la OOCUP.
Sempre es celebra al mateix país però en diferents llocs. Enguany fent un salt mortal han muntat un gran event a la frontera amb Itàlia i Àustria a la zona oest dels Alps Julians. Val a dir que ha estat l’edició amb major participació amb gairebé 2000 orientadors de totes les edats i nacionalitats i es que ho saben fer molt bé l’equip de n’Ivan Naggy i companyia, amb un web que enganxa, unes fotografies espatarrants i la tria d’uns terrenys molt diferents entre ells i inèdits.
Amb uns bons amics del club Entrebalizas als llacs de Fusine
Res,  que ens plantem per gaudir la OOcup d’enguany i no decep. Primera etapa a Villach (Àustria)   amb un bosc de micro-relleu molt atapeït on no pots deixar de mirar la corba si no vols que caiguin els minuts i difícil recol·locar-se , grans desnivells i alerta no caure amb tantes branques. La quantitat de corredors fa que la nostra sortida sigui tard i ens cau el diluvi universal a mitja cursa! No es veu res del mapa ni del terreny i es dispara un poc  el temps . Tot i així disfrutam molt de la cursa!
La segona i tercera etapa foren a Itàlia als llacs de Fusine, un lloc de postal !. Les curses tornen a ser molt tècniques per la gran quantitat de detalls de roca i tallats de roca, es un gran laberint! Enterra es molt corrible , més corrible però cal contar pedres! i surten millors curses . La tercera etapa a més entra en joc la part del nord on cal emprar més brúixola i tenim menys roca i més vegetació. Físicament cansats!

Partim cap a Eslovènia ,a la fi,  a Bohijnisca Bistrica des d’on ens queden a prop a les darreres dues etapes a Soriska planina. Es una alta planícia totalment diferent als dies anteriors. La quarta etapa comença portant als corredors amb un telefèric al més alt d’unes pistes d’esquí. El mapa pinta molt obert i amb uns grandíssims desnivells! Ja pujant es poden observar alguns corredors com baixen pendent avall. La cursa es esgotadora amb una primera part amb desnivell positiu i elecció de ruta al control 1 , bucles per la part superior amb dolines i molta pedra i baixada progressiva.
La darrera etapa la correm a l’altra banda,a Stonha,  un terreny típic del karst eslovè , amb moltes dolines, simes, pedres, lapiaz....que disfrutam molt però que aquesta vegada no se’ns dona molt bé, ja un poc cansats del trui que duim .
S’acaba l’OOcup amb un bon regust, sempre podem millorar i polir detalls. (+ info a www.oocup.com)

Dos dies de descans i partim cap a l’illa de Crês a Croàcia , on els mateixos organitzadors munten la BuboCup.
Es una competició de 4 dies molt més relaxada i amb menys participació, però la mateixa qualitat de terrenys, traçats i muntatge.
Cres recorda a Mallorca però molt menys capolat , menys gent i molta tranquil·litat .
La primera etapa, la més diferent es desenvolupa als centenaris camps d’oliveres de la petita capital. La cursa pinta molt bé amb una cartografia que sorprèn en el moment d’agafar el mapa per a com haurà interpretat el cartògraf aquest pedregós terreny.Molt bones curses! Ens sentim com a casa nostra i  la facilitat que tenim per córrer amb moooolta pedra impressiona  a la resta del petit grup d’espanyols que també s’han acostat a la l’illa croata.
Les tres etapes restants es feren al bosc de Tramontana (sí, amb “o”), un indret molt semblant a la nostra terra però amb vegetació diferent, molts roures i arbres més alts i bosc en general més net, però amb multitud de murs i pedres. Sorprèn aquest bosc tant diferent a la resta de l’illa en general amb una vegetació prou aspra.  Segona etapa: cursa llarga, amb qualque pèrdua de concentració; tercera etapa: esprint de bosc ultra ràpid, estressant i amb molt canvis de direcció, amb errades de lectura i una quarta etapa: cursa mitja divertidíssima i tècnica amb torrents inclosos. Perdent minuts cada dia i aprenent molt , que aquesta gent falla poc!  (+ info a www.bubocup.com )
Podi M40 i W40 – BuboCup 2016


Jordi Domènech